Outlook






Orientació Sistèmica

Des de la Perspectiva Sistèmica, creiem que els problemes que afecten a qualsevol individu no es donen d’una manera aïllada sinó dins d’un context. Optem per un pensament circular en el que tot es mou en interrelació constant, per tant entenem que els transtorns són multicausals i descartem la visió més reduccionista del pensament lineal  (basat en la relació causa-efecte). Per això treballar des d’aquest enfoc ens obliga a obrir el focus i mirar més enllà del símptoma o el problema concret amb el que arriba la persona a teràpia. Això implica que aprofitarem els recursos personals, familiars i socials amb els que compt¡ cadascú.

Aquest enfoc el podem aplicar tant en una terapia individual (en la que tindrem en compte l’entorn de la persona a l’hora d’entendre i intervenir sobre la problemàtica), com en una teràpia de parella o familiar.

Des de l’enfoc sistèmic  s’entén que en la familia, el que afecta a un membre d’aquesta, afecta a la resta; per la qual cosa és necessari el treball amb tots els que estan involucrats. Treballem ajudant a families que es troben en situacions difícils, ja sigui perquè hi ha un membre de la família afectat per un transtorn o per problemes en les relacions familiars, com dificultats de comunicació, la distribució del poder, discrepàncies en  els estils de criança i l’educació dels fills, els límits, la intimitat, etc..

L’objectiu final és, mitjançant un treball terapèutic que sol ser intens i eficaç, provocar canvis en l’estructura o la dinámica familar per aconseguir incrementar el benestar dels individus i alhora tenir una convivència més positiva en la que es propicïi el creixement personal.

Cal dir que, tot i aplicar sempre la mirada “sistèmica”, en molts casos complementem el treball familiar amb intervencions dirigides a l’individu (per exemple quan la persona requereix medicació, o quan apliquem  tècniques congitivo-conductuals, o treballem aspectes concrets com aprenentatges… ), sempre actuant en funció de les necessitats específiques de cada cas.

Teràpia Breu Estratègica

 La TBE explica com cada persona afronta les situacions problemàtiques de la manera que creu més convenient, de la manera que li és més pràctica o segons el que és capaç de realitzar; i com les persones solem tenir dificultat per canviar els nostres punts de vista i els nostres esquemes comportamentals, fins i tot quan sabem que aquests són inadequats. És per això que quan una temptativa de solució que no funciona és repetida i reiterada, no només no resol el problema, sinó que el complica, fins arribar a un cercle viciós, en l’interior del qual el que es fa per canviar alimenta la persistència del que s’ha de canviar.

L’argument clínic de la intervenció estratègica consisteix en la ruptura dels sistema circular entre la persona i la realitat que manté la situació problemàtica. A la pràctica, s’intenta conduir el pacient, mitjançant estratègies i mètodes suggestius, a experimentar alternatives de la realitat patològica en la que es manté. Per tant es converteix en una intervenció breu i focal que s’orienta a l’extinció dels trastorns presentats per la persona i que pretén una reestructuració de les maneres amb què cadascú construeix una realitat i després l’afronta.

Perspectiva Cognitivo-conductual

consisteix en detectar aquells pensaments distorsionats que tenim i que ens fan sentir malament, i aprendre a gestionar les emocions. Canviant els pensaments i els sistemes d’interpretació de la realitat modificarem les emocions i la nostra conducta. En aquest treball és molt important la participació activa tant del terapeuta com del pacient. És necessària una interacció constant per tal de detectar aquests pensaments inadequats i substituir-los per d’altres més realistes.